L’acceptació en la gestió d’emocions

Totes les emocions són bones. Com les gestionem és el que les converteix en constructives o no.

Gestió emocions

L’acceptació de les emocions és un element clau per aconseguir fer-ne una bona gestió.

Sorprenentment, quan no acceptem una emoció, el que aconseguim és potenciar-la, la fem més gran i resistent. Quan l’accepto, simplement desapareix després de fer la seva funció.

Acceptar que hi ha moments que sentim tristesa, o ira… amb normalitat, amb comprensió dels beneficis que elles també ens aporten, contribuirà a que durin de manera constructiva i que puguin desaparèixer de manera saludable. Tots necessitem experimentar les nostres emocions sense tapar-les, deixar-les sortir, de manera socialment mesurada, però amb normalitat i des de l’absoluta comprensió cap a nosaltres mateixos i cap als demés.

La tristesa és bona per la reflexió, en moments de gaire eufòria no acostumem a ser gaire reflexius. La por és bona per protegir-nos, o el fàstic ens fa rebutjar ingerir aliments en mal estat, per exemple.

Barbara Fredrickson, considerada la referent actual més important en matèria d’emocions, i creadora de la teoria sobre ampliació i construcció de recursos mitjançant emocions positives i negatives, considera que totes les emocions son adaptatives. Les emocions negatives, com són la por, la ira o la tristesa estan més vinculades a la supervivència i en canvi considera les positives com les que ajuden a construir un conjunt de recursos personals que les persones podem utilitzar en diferents moments de la nostra vida.

Segons aquesta línia d’estudis, quan estem amb emocions positives són més creatius i productius, i els resultats són millors.

Tenim evidenciat que els resultats acadèmics dels estudiants estan directament influenciats pels seus estats emocionals, i alhora també coneixem que els resultats en la nostra productivitat laboral varien segons l’estat emocional que tenim. Per aquest motiu, a poc a poc, es va introduint l’estudi dels estats emocionals en algunes empreses i es procura vincular la realització d’algunes tasques en moments més habituals d’unes emocions o altres. Si busquem que en una reunió hi hagi un cert component crític i constructiu buscarem moments de l’agenda setmanal caracteritzats per una baixa eufòria i un estat de poca intensitat emocional, si volem fer una pluja d’idees, creativa i original buscarem marges de temps que facilitin les emocions positives, i per tant la construcció de recursos i creativitat.

En un segon nivell ja entraríem a valorar els estats emocionals personals. Són un constructe una mica més estable i que ens mostra quines són les nostres emocions més freqüents.

Gestió emocions

Tots naixem amb 6 emocions bàsiques: la tristesa, la por, la ira, el fàstic, la sorpresa i l’alegria.

El catedràtic de Psicologia de motivació i emoció de la UNED, Enrique Garcia Fernández-Abascal, fa una metàfora de les emocions com a perfums.  Aquestes 6 emocions bàsiques (perfums) aniran donant lloc a altres emocions secundàries (fragàncies molt variades), multitud d’emocions, que són el resultat de les combinacions que fem cada persona. Per exemple la manera d’experimentar la gelosia per una persona pot ser la barreja de tristesa i por, per un altre pot ser ira i fàstic, etc.

El Dr. Rafael Bisquerra, director del Postgrau en Educació Emocional y Benestar (PEEB), del Postgrau en Intel·ligència Emocional a les Organitzacions (PIE) i d’altres postgraus i màsters a la Universitat de Barcelona(UB) parla de gravitació emocional i de l’univers d’emocions. Explica com entrem en un conjunt o altre d’emocions i com unes influencien més fàcilment a unes altres, entrant en estats de gravitació emocional. Així per exemple la tristesa, la ira i la por podrien fer entrar en una força gravitatòria de la que ens podria ser difícil sortir. Al mateix temps, l’alegria, l’amor i la pròpia felicitat tindrien la pròpia força gravitatòria vinculant entre les tres.

Alhora, fa evident la importància que té posar nom a les emocions. Quan posem nom i ens familiaritzem en el seu ús estem contribuint a facilitar la presència d’aquestes emocions. Si és important triar bé les paraules que utilitzem habitualment, i com ens pot generar uns o altres estats emocionals (neurolingüística), imagineu la importància de familiaritzar-nos amb el reconeixement nominal de les pròpies emocions.

Gestió emocions

Des d’una perspectiva més oriental i recollint una visió pròpia de les pràctiques contemplatives podem visualitzar les emocions com quelcom a observar i deixar fer el seu propi transcurs, sense pretendre intervenir.

Si fem una fusió entre les diferents aproximacions en la gestió d’emocions,  una opció és interpretar les emocions com la sorra de la platja a les nostres mans. La tenim a les mans i al seu ritme, simplement anirà passant.  Puc intervenir lleugerament, separant més o menys els dits i triant quines deixo fluir, passar, sense intervenció, i quines procuro potenciar pel benefici que em puguin generar. La gestió de les emocions acabarà estant a les nostres mans, dins una subtil intervenció, i coneixent la volatilitat i la riquesa d’experimentar-les totes.

Leave a Reply

Your email address will not be published.